La casa ideal

La meva casa ideal està situada a Santa Cruz, California. Està a prop de la platja però dins de la ciutat, ja que la platja em transmet tranquil·litat i em serveix per desconnectar i la ciutat crec que és important per poder tenir les botigues i tot a prop i poder tenir els clients també a prop i que no hagin de desplaçar-se molt.

Es una casa petita, en la que viuria amb la meva parella. Seria fotògrafa i tindria l’estudi a casa. M’agradaria tenir la feina lligada a la casa ja que la fotografia és una cosa que m’agrada des de petita i és el que vull estudiar i crec que poder tenir un estudi facilita les coses ja que les fotografies d’interior les puc fer allà mateix.

He decidit fer dues plantes pel fet de tenir una petita separació de l’estudi que es públic i de la vivenda que es privada i així també utilitzaria la vivenda per desconnectar quan ho necessités.

La casa té dues plantes. A la planta baixa hi ha un estudi de fotografia. A l’esquerra de la porta principal hi ha una petita oficina amb un escriptori, un ordinador, una cadira i un prestatge. A l’esquerra hi ha un estudi tancat per fer les fotos.  Davant hi ha les escales que porten a la planta superior que es la vivenda. A la dreta de les escales hi ha una sala fosca per revelat de fotografies. A l’esquerra hi ha un sofà blau i una tauleta petita de vidre.

A la planta superior es troba la vivenda. Té els espais oberts.  A la dreta de les escales hi ha un lavabo amb una banyera, dos mobles amb pica, mirall i un vàter.  A l’esquerra de les escales hi ha la cuina. Hi ha una nevera, uns fogons, una pica i una tipus de barra que separa la cuina del menjador. Al menjador hi ha una taula rodona de color marró amb dues cadires. Hi ha un sofà blanc amb una tauleta petita  de vidre que està sobre una catifa al davant i una televisió davant de la tauleta. A darrere del sofà es troba el llit de matrimoni. A l’esquerra del llit hi ha tres armaris marrons. A la dreta del llit hi ha una porta que comunica amb el lavabo. Darrere el sofà hi ha una porta corredissa que porta a un balcó cobert. He fet la porta de vidre perquè m’agradaria que des de que puges les escales es veies el balcó i les plantes que hi ha. El balcó és bastant gran ja que m’agraden molt els espais exteriors i l’utilitzaria quan fes bon temps per sortir i llegir o desconnectar de la rutina. Al balcó hi ha un sofà, una taula, plantes, una barbacoa i un para-sol. Al fons del balcó hi ha un petit quarto amb la rentadora, la secadora i estenedors. 

Biography

Serguéi Pávlovich Diáguilev was born on Sélischi  the 31th march of 1872 and dead on Venice the 19th august of 1929. His greatest achievement was his dance company – the ballets Russes. Created a century ago, the productions of the ballets Russes revolutionised early 20th century arts and continue to influence cultural activity today.

.After the death of Sergei's mother, his father married Elena Valerianovna Panaeva, an artistic young woman who was on very affectionate terms with her stepson and was a strong influence on him. The family lived in Perm but had an apartment in Saint Petersburg. In 1890, Sergei's parents went bankrupt, having for a long time lived beyond their means, and from that time Sergei had to support the family. After graduating from Perm gymnasium in 1890, he went to the capital to study law at St. Petersburg University, but ended up also taking classes at the St. Petersburg Conservatory of Music, where he studied singing and music. After graduating in 1892 he abandoned his dreams of composition because one professor told him he had no talent for music.

He lived through the cataclysms of the First World War and the Russian revolutions, yet seemed strangely unaffected by them. He embraced the modern and exploited the avant-garde, but was  in many ways deeply conservative.

He shared his family’s love of music and as his early career involved creating russia’s first fine art periodical was introduced to many practising artists. When opportunity led him to Paris he recognised the potential to revitalise the dance scene commissioning productions from the finest artists, choreographers and composers so that art would dance with music in theatre.