Teníem una idea clara del que voliem fer, però ens va costar desenvolupar-la. Despré de dies de feina i moltes idees per posar en comú...ja el tenim aquí! El guió definitiu acabat i preparat per ser grabat!
Es veu a gent per el passadís. Entre aquesta gent l’Arnau i la María.
Entren a classe. S’asseuen junts a la taula que dóna a la finestra.
(fosc) La mateixa escena. Es veu a la María sola, nerviosa. L’Arnau no hi és.
A una habitació l’Arnau es vesteix amb pressa.
Surt corrents de la habitació quan sent passos. S’amaga sota una taula a través de la qual només veu els peus de dues dones.
Sí, en dos hores el cos ja serà fora
Esperem que aquesta vegada no hi hagin incidències.
Aquest cop no podem cometre cap error.
Tranquila, aquest cop solament morirà ell.
L’Arnau sorprès aguanta uns segons sota la taula mentre les dones se’n van.
Es veu com els dos amics surten de classe, l’Arnau pàlid, distant. La María normal, somrient.
L’Arnau l’agafa del braç i se la emporta al lavabo.
(música de fons) La María i l’Arnau discuteixen (sense veu, gestos).
Imatge de la María rentant-se la cara. L’Arnau veu la porta de fora oberta a través de la finestra. Surt i marxa.
Imatge del camp. Corre fins ha arribar on hi ha gent. L’Arnau no entén res.
Torna ( al cap de dies) amagat dins d’una caixa de cartró. Un cop dins busca a la María. La veu a través d’una petita escletxa de la caixa.
Maria, Maria! ( Maria sorpresa)
Maria soc jo, dissimula, fes com si no t’estigués parlant. Hem de fugir, això no es segur. Fóra es on hi ha la vida, tot això es una gran mentira. Has de confiar en mi María. Quedem demà a las nou als lavabos. No parlis amb ningú Maria sisplau.
L’endemà als lavabos esperen a que tot estigui en silenci.
Surten ( darrere del gimnàs a les plantes).
S’escolten els passos de les dones. La María les ha cridat.
María ves-te’n! María joder confia en mi!
S’enfoca la cara de l’Arnau, sap que morirà. Ha vist la realitat però no li serveix de res, el prenen per boig.
-Moviment de càmera
