sábado, 23 de marzo de 2013

Llenguatge Audiovisual

-Enquadrament
    Camp
    Fora de camp

-Angulació
    Picat
    Contrapicat
    Zenital

-Profunditat de camp
    L'aparició d'un segon personatje treu importància al del primer plà (si està enfocat)

-Tipus de plà
    Plà general
    Gran plà general
    Plà mig (cintura cap a dalt)
    Plà americà o 3/4 (genolls cap a dalt)
    Plà detall
    Primer plà (cara, gestos facials)

-Moviment de càmera
    Sobre el propi eix (costats, adalt, abaix)
    Panoràmica
    Traveling (vies): frontal, vertical, circular
    Moviment lliure
    Moviment lliure amb guies
    Càmera en mà
    Steadicam
    Moviments òptics (zoom)

-Punts de vista 
    Intern (càmera subjectiva)
    Extern (càmera dispectiva)

domingo, 10 de marzo de 2013

La parte de los ángeles


FITXA TÈCNICA


  • Títol: The Angels' Share
  • Any: 2012
  •  Duració: 106 min.
  • País: Regne Unit
  • Director: Ken Loach 
  • Guió: Paul Laverty
  • Música: George Fenton
  • Fotografía: Robbie Ryan
  • Actors principls: Roger Allam, John Henshaw, William Ruane, Paul Brannigan, Siobhan Reilly
  • Productora: Entertainment One / Sixteen Films / Why Not Productions / Wild Bunch
  • Premis:  - 2012: Festival de Cannes: Premio especial del jurado                   
  •                    - 2012: Premios del Cine Europeo: Nominada a Mejor música      
  •                    - 2012: Premios César: Nominada a Mejor película extranjera
  • Gènere : Comèdia, drama social
  • Sinopsi: Després del naixement del seu fill, sembla que Robbie, un jove sense feina, està disposat a posar seny ia donar-li a la criatura una vida molt diferent a la seva. En un curset de formació al qual assisteix, un professor inicia els seus alumnes en l'art de paladejar whisky. Robbie descobreix llavors que posseeix un talent excepcional com degustador i molt aviat és capaç d'identificar els destil·lats més cars i selectes. Més tard, usa el seu nou talent per robar el whiski més car i vendre unes ampolles a un home ric. Amb els diners que guanya, marxa per fi de la ciutat en la que viu amb la seva dona i el seu fill. 

miércoles, 6 de marzo de 2013

El mite de la caverna

Teníem una idea clara del que voliem fer, però ens va costar desenvolupar-la. Despré de dies de feina i moltes idees per posar en comú...ja el tenim aquí! El guió definitiu acabat i preparat per ser grabat!



GUIÓ MITE DE LA CAVERNA


Es veu a gent per el passadís. Entre aquesta gent l’Arnau i la María.
Entren a classe. S’asseuen junts a la taula que dóna a la finestra.
(fosc) La mateixa escena. Es veu a la María sola, nerviosa. L’Arnau no hi és.
A una habitació l’Arnau es vesteix amb pressa.
                                                     Arnau
Joder, em mataran!
Surt corrents de la habitació quan sent passos. S’amaga sota una taula a través de la qual només veu els peus de dues dones.
       Dona 1
Ja està tot llest?
       Dona 2

Sí, en dos hores el cos ja serà fora
       Dona 1
Esperem que aquesta vegada no hi hagin incidències.
Aquest cop no podem cometre cap error.
       Dona 2
Tranquila, aquest cop solament morirà ell.  

L’Arnau sorprès aguanta uns segons sota la taula mentre les dones se’n van.
Es veu com els dos amics surten de classe, l’Arnau pàlid, distant. La María normal, somrient.
L’Arnau l’agafa del braç i se la emporta al lavabo.
(música de fons) La María i l’Arnau discuteixen (sense veu, gestos).
Imatge de la María rentant-se la cara. L’Arnau veu la porta de fora oberta a través de la finestra. Surt i marxa.
Imatge del camp. Corre fins ha arribar on hi ha gent. L’Arnau no entén res.  
Torna ( al cap de dies) amagat dins d’una caixa de cartró. Un cop dins busca a la María. La veu a través d’una petita escletxa de la caixa.

Arnau
Maria, Maria! ( Maria sorpresa)
Maria soc jo, dissimula, fes com si no t’estigués parlant. Hem de fugir, això no es segur. Fóra es on hi ha la vida, tot això es una gran mentira. Has de confiar en mi María. Quedem demà a las nou als lavabos. No parlis amb ningú Maria sisplau.
L’endemà als lavabos esperen a que tot estigui en silenci.
Surten ( darrere del gimnàs a les plantes).
S’escolten els passos de les dones. La María les ha cridat.

Arnau
María ves-te’n! María joder confia en mi!

S’enfoca la cara de l’Arnau, sap que morirà. Ha vist la realitat però no li serveix de res, el prenen per boig. 

Música al cinema

LEITMOTIV

Leitmotiv (del alemán leiten, 'guiar', 'dirigir', y motiv, 'motivo'),  término acuñado por el compositor Richard Wagner, es el ‘tema musical recurrente en una composición y, por extensión, ‘motivo central recurrente de una obra literaria o cinematográfica’. 

En la música, el leitmotiv  és una melodia o seqüència tonal curta i característica, recurrent al llarg d'una obra, sigui cantada (com en l'òpera) o instrumental (com una simfonia). Per associació, se l'identifica amb un determinat contingut poètic, i fa referència a ell cada vegada que apareix. Així, una determinada melodia pot simbolitzar a un personatge, un objecte, una idea o un sentiment.

Aquí podem sentir una peça de la bso de Pirates del Caribe, que cada cop que se sent es pot relacionar amb el personatge de Davy Jones:



LA MÚSICA INCIDENTAL

Música incidental o música d'escena és la música que acompanya una obra teatral, un programa de televisió, un programa de ràdio, una pel·lícula, un videojoc i altres formes que no són en principi musicals. El terme és menys freqüentment aplicat a la música de cinema, ja que a aquesta se li crida més sovint música cinematogràfica o banda sonora.
La música incidental és amb freqüència "música de fons", i crea una atmosfera per a l'acció. Pot incloure obres que agreguin major interès al públic, per exemple obertura, o música que s'interpreti entre els canvis d'escena. També pot requerir músics que la interpretin en viu a l'escenari.


Aquí podem trobar una escena (també de piratas del caribe) on hi ha música incidental.


LA MÚSICA DIEGÈTICA

En les pel·lícules, s'anomena sovint so diegètic, a tot allò que formi part de la narració. D'aquesta manera, si un dels personatges està tocant algun instrument musical, o reprodueix un disc compacte, sona la ràdio, hi ha una orquestra etc... el so resultant és diegètic. Per contra, si la música de fons no és escoltada pels personatges, se li denomina extradiegètica.

Aquí podem trobar un exemple de música diegètica de la pel·licula Titanic:


El mite de la caverna

Les assignatures de filosofia i audiovisuals s'uneixen aquest cop amb el propòsit de fer un curt que tracti sobre el famós mite de la caverna de Plató. 
A classe ens hem dividit per grups.
Jo treballo amb l'Oriol, l'Anais i la Paula.
El meu grup i jo estem el·laborant el curt. Aquí deixo l'argument del nostre vídeo. 

Argument:

L'Arnau, estudiant d'un internat on les regles són molt importants i impossibles de incomplir, descobrirà una veritat que no li agradarà gens.
Ell és un estudiant més del internat, on tots els alumnes han nascut allà i els hi és impossible sortir del recinte. Cap alumne es pregunta l'existència d'un món exterior, de que fan allà i el perquè de la prohibició de sortir. Ni tan sols es pregunten sobre l'existència dels seus pares, perquè mai han conegut res més que les parets del internat i els seus disciplinaris professors. El que només saben, és que al complir la majoria d'edat són emportats a un altre lloc, però no saben a on.
Un dia, l'Arnau arriba tard a classe perquè s'ha adormit. Mentre es diposa a anar a classe sense que cap membre del professorat se n'adoni que no ha arribat a l'hora, escolta com unes  dones estan parlant. Ell s'amaga per no ser descobert i escolta la conversació, on descobreix que l'alumne que aquesta setmana compleix 18 anys, serà enviat com els altres a un centre d'extracció d'òrgans. 
L'Arnau, espantat, li explica tot a la Maria, la seva gran amiga, però ella no el creu. El noi, sotmès per la por decideix escapar-se de l'internat. Durant aquesta fugida descobreix que hi ha tot un món fora i torna per buscar a la seva amiga. La Maria segueix pensant que l'Arnau és un boig i decideix quedar-se a l'internat, mentre el noi fuig per sempre. 

viernes, 1 de marzo de 2013

El mite de la caverna.


PRE-PRODUCCIÓ: Pas a pas.

-Anàlisi del mite de la Caverna de Plató

-Pluja d’idees sobre com enfocar el tema. Primera decisió: Una cosa propera a nosaltres.

-Cerca de temes de la nostra vida que tinguessin certa similitud amb el Mite de la Caverna.
                                                                                                                                                         -Segona decisió: l’espai seria un internat en la qual els nens no saben el que passa quan els deixen marxar d’allà al cap d’uns anys, ja que ells només coneixen la realitat dins l’escola.

-Seguint amb la trama: Un nen s’escapa ja que sent unes professores dient que avui toca a un altre alumne marxar. Aquest nen se’n adona de la realitat i va a advertir a la seva amiga que no el creu i es queda a l’escola.

Els protagonistes de la història




PRODUCCIÓ: C’mon, let’s work.


-Búsqueda de llocs per grabar les escenes

-Grabació de totes les escenes.



POST-PRODUCCIÓ: Muntatge.

-Selecció de les escenes més adients.

-Muntatge del vídeo complet

-Retocs musicals.


       FREEDOM!!!!!!