Historia fictícia a la casa ideal.

Les sabates fugitives.

Des que era petita em fascinava California. Tenia molt clar que era el destí que escolliria per viure quan fos jove, amb amics, o potser una parella. Volia tenir el meu estudi de fotografia a casa, per tenir la meva passió més gran lligada a la meva vida diària, però no va ser fins que em va succeir aquell incident que vaig decidir com havia de ser la meva casa per viure en perfectes condicions.

Als 21 anys vaig pujar a un avió camí a Santa Cruz. Era la vida que jo volia viure, amb la meva parella, al lloc que havia somiat tota la vida. Ja tenia la casa. Era una casa de dues plantes, a prop de la platja però dins la ciutat. A la planta baixa m’havia muntat el meu estudi, i a la primera planta hi tenia la vivenda. Era fantàstica, tots els espais estaven separats amb parets, encara que no m’entusiasmava massa la idea ja que sempre havia volgut una casa amb espais oberts. Tot era genial, era l’època més feliç de la meva vida fins aquell dia.

Un bon dia vaig despertar-me disposada a anar a fer unes fotografies a la platja. Vaig vestir-me i vaig arreglar-me. Només em faltavenles sabates així que vaig obrir l’armari per agafar-les quan vaig adonar-me’n que no n’hi havia cap. Vaig buscar-les per tot arreu i no les trobava enlloc. De cop i volta vaig veure les sabates de tacó que havia comprat per la festa de la setmana anterior caminant pel passadís. Vaig seguir-les i vaig arribar al menjador on eren totes les sabates.

Van començar a córrer totes per la casa i jo vaig anar darrere però com la casa tenia parets m’era molt difícil trobar-les. Vaig passar-me una hora darrere de tots els parells de sabates que tenia per aconseguir tancar-les a l’armari així que no vaig poder anar a fer les fotografies ja que les sabates estaven per tot arreu i no era capaç de atrapar-les.

A partir d’aquell dia vaig decidir que la meva casa seria sense parets, com sempre m’havia agradat, així que vaig redistribuir-la i vaig decidir posar el sofà davant del llit i la cuina a l’esquerra de les escales, mantenint el lavabo a la dreta ja que es l’única part que està tancada. Vaig decidir posar la porta del balcó de vidre i més gran perquè d’aquesta manera des de que puges per l’escala veus les plantes de fora i entra la llum donant un aspecte lluminós i estiuenc.

Aquesta és la casa dels meus somnis, en la que volia viure des de petita i en la que ara visc, no sé quan de temps estaré aquí, però el que està clar es que mai més tornaré a perdre les sabates.